He sentit el tritilleig musical del mòbil penjat en aquell balcó davant de la que una vegada va ser la meva casa.
Els records m'han evocat, entre gemecs i bufades després de l'èxtasi, abraçats, suant, aquelles nits iluminades a través de la llum dels fanals que es filtrava a les persianes.
I ets aquí, a pocs metres de mi i res. RES, només records, només històries apagades sota les persianes dels últims bars que tancaven a última hora de la nit, a les tantes de la matinada.
Ara ja, només queda el record d'allò que un dia va ser, inexplicablement sense nostàlgia, sense res més que bones i males experiències de temps passats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario