¡NADIE SE ESCAPA DE LA LOCURA!

Estiu, estiuet que has marxat entre les meves mans... M'has deixat amb el pas de la tardor caminant sobre la catifa de fulles seques sota la llum del meu paraigües de color taronja.

M'he deixat endur per la brisa de la mar, recorrent els quilòmetres de la platja buscant una mica més de tranquil·litat i crec que, per fi, he aconseguit trobar un foradet on anar a parar, arraulida entre els llençols del llit, tapada amb la manta.

Adéu estiu